En Jojo és un nen mestís que viu amb els seus avis i la seva germana. La seva mare és una dona absent que té visions del seu germà mort i que viu perdudament enamorada del seu marit, que compleix condemna a la presó del comtat. Quan ella s?assabenta que està a punt de ser alliberat, decideix agafar els seus dos fills i emprendre un viatge introspectiu i salvatge que els obliga a relacionar-se per primera vegada com a família. A la presó, en Jojo es troba en Richie, un noi amb qui descobreix el llegat de l?esclavitud però també la importància de la reconciliació amb el passat.
Amb un llenguatge ric i musical Jesmyn Ward ens ofereix una road movie literària imponent que parla des dels marges. Canteu, esperits, canteu és l?últim text de l?única autora premiada dues vegades amb el National Book Award.

La Paula té quaranta anys, és neonatòloga i està viva. Quan una revelació i una pèrdua sobtada la porten a submergir-se en ella mateixa, emprèn un camí que l?endinsarà en la ràbia, la por, el desig i la reconstrucció personal, i despertarà el seu instint de supervivència. Desorientada, s?haurà d?enfrontar fins i tot a ella mateixa per reorganitzar una geografia emocional que sent extingida.
Aprendre a parlar amb les plantes és una novel?la delicada escrita des del punt de vista d?una dona que haurà de reconciliar-se amb un món que ja no reconeix. La narrativa de Marta Orriols, emotiva, intensa i reflexiva, ens convida a quedar-nos amb allò que és essencial. Un llibre íntim que teixeix un relat proper, capaç d?enfrontar el dolor més punyent amb una maduresa estilística molt poc habitual.

El llibre de les cases és la narració fragmentada de la vida d?un home, de les seves amistats, els amors, les decepcions, la poesia que l?acompanya, la història familiar. És el compendi dels seus últims cinquanta anys a través de les cases que ha habitat, dels espais que el configuren. Andrea Bajani ha creat una obra delicada i poètica sobre una vida en construcció, sobre la seva arquitectura real, els seus interiors i els llocs que ens formen com a persones.
Aquesta novel·la, finalista del premi Strega 2021, és una educació sentimental sobre qui som i quin rastre deixem allà on vivim.

«I ara dona'm les paraules.» Així comença la narració de Samuele Stocchino, primer un fill, heroi de guerra malferit, amant apassionat i finalment fugitiu, que es va convertir en el bandit més buscat de Sardenya. La novel·la ens explica les gestes d'aquesta figura de la memòria popular que va protagonitzar una de les matances més sagnants que es recorden a l'illa.
Amb una lírica excepcional i alternant realitat i ficció, l'autor ens endinsa en una narració que reviu la llegenda, el dolor, la intensitat de l'amor i la set de venjança. Memòria del buit és un homenatge a una terra dura i erma, on els homes es van veure obligats a allistar-se per fugir de la pobresa deixant les seves famílies a mercè dels cacics locals. En aquesta novel·la esplendorosa, Marcello Fois proposa un viatge al cor de Sardenya i ens regala unes descripcions extraordinàries de l'entorn i de la condició humana. Una faula mediterrània preciosa.

A la Nova York de principis de segle xx, tothom coneix en Benjamin i la Helen Rask. Ell és un magnat llegendari de Wall Street; ella, la filla brillant d?uns aristòcrates excèntrics. Junts, han assolit el cim d?un món de riquesa que sembla infinita. Però la seva fortuna i grandesa s?envolten de xafarderies, i aviat els rumors sobre les maniobres financeres d?en Benjamin i la solitud de la Helen comencen a escampar-se, alhora que la dècada dels aparentment feliços anys vint arriba a la fi. Tot i que aquesta, és clar, no és l?única versió de la història.
Fortuna ens parla de classes socials, de capitalisme i de cobdícia. Una novel·la que acompanya el lector en la recerca de la veritat i ens mostra que el poder manipula els fets i en refà la narrativa segons el seu interès. Una epopeia elegant i polièdrica que recupera les veus enterrades sota els mites que justifiquen la nostra desigualtat fonamental.

Després de tenir un accident de cotxe, en Jarred ha d?acceptar que no podrà caminar mai més i es veu obligat a tornar a casa del seu pare, amb qui no parla des de fa deu anys. Mentre s?encaren als traumes familiars del passat i intenten crear una nova relació menjant dònuts i cuidant orquídees, en Jarred haurà d?aprendre a transitar per la vida sense caure en l?autodestrucció. Els personatges d?El covard són viscerals i honestos, profundament humans, impossibles d?oblidar, i no busquen endolcir el tràngol ni despertar llàstima. Brutalment divertida, aquesta novel·la tendra i provocadora és una reflexió sobre el dolor i el perdó i com sobreviure en un món que no està pensat per a tothom, i també sobre les oportunitats que tenim per reconstruir-nos.

Després de sobreviure a un greu accident de trànsit i a un hivern implacable, un jove deixa enrere l?aïllament i la privació i s?endinsa al bosc per reunir-se amb el que queda de la seva família. Ben aviat coneix un nen que l?acompanyarà en la travessia i junts hauran d?esquivar els perills d?un entorn hostil amb uns habitants que només pensen en ells mateixos. Un cop arribats al seu destí, i lluny de trobar un recer, es veuran obligats a adaptar-se a un món canviant que es debat entre la imposició dels valors antics i la determinació d?explorar noves maneres de viure. Les ombres fugaces és un text fosc i alhora lluminós sobre una comunitat a punt d?ensorrar- se per una amenaça que no prové del clima ni dels elements naturals, sinó dels mateixos éssers humans. Christian Guay-Poliquin es reivindica amb aquesta novel·la com l?escriptor sòlid i elegant que va enamorar milers de lectors amb El pes de la neu.

Som a l?any 1989 i a Romania comença la revolució contra el socialisme de Ceau?escu: la ciutat bull, efervescent, i els carrers reflecteixen el desesper d?una població extenuada. A Bucarest tot és misèria, gana i runes. La mare del protagonista es refugia en el record dels seus ancestres i ell, ja convertit en un jove madur, es pregunta com escriure en aquest escenari apocalíptic. Com un calidoscopi de consciència esberlada, el narrador tanca la seva obra monumental amb una plenitud tremolosa com les ales d?una papallona. En aquesta última entrega d?Encegador, Mircea C?rt?rescu torna a delectar-nos amb una prosa onírica, absorbent i política. Evoca altra vegada el somni, la crítica i la poètica que l?han convertit en un dels escriptors més importants del segle xxi, i posa punt final a la trilogia que ha marcat, de manera prodigiosa, la seva carrera literària.

Quan en Wahhch Debch descobreix la seva dona assassinada, es queda paralitzat fins que, esperonat per l?abisme que s'ha obert a la seva memòria, es llança cap a una irracional cacera de l?home seguint l?olor sagrada, mil·lenària i animal de la sang vessada. Sol i abandonat per l?esperança, s?embarca en una odissea furiosa a través d?Amèrica, territori de totes les violències i de totes les belleses. Els records infernals que carrega, submergits dins dels replecs de la seva infància, es desperten de nord a sud, amb el contacte de la humanitat dels uns i de la bestialitat dels altres. Per aixecar el vel que plana sobre la mentida dels seus orígens, en Wahhch haurà d'alliberar el llop de la seva còlera i sacrificar la seva ànima.
Aquesta novel·la, totèmica i animista, empeny els límits de la literatura. Ànima és una bèstia, a la vegada real i fabulosa, que vol devorar l?inoblidable.

Des de ben petits, en Sam i la Sadie comparteixen l?afició pels videojocs. Allà hi experimenten la llibertat i l?alegria que els manca al món real, on senten que no acaben d?encaixar. Quan es retroben anys més tard, decideixen apostar pels seus somnis i viure de la creació d?aquests universos fantàstics i imaginaris sense preveure, però, que ben aviat s?enfrontaran a un èxit imprevist i imparable que posarà en dubte la naturalesa de la seva relació.
Aquesta és la història dels mons que construeixen els dos amics, perfectes però irreals, i també de la impossibilitat per adaptar-se a la ferocitat del que comporta el triomf: els diners, la fama, les identitats qüestionades i la tragèdia.
Demà, i demà, i demà és un relat sobre la nostra necessitat de connectar, d?estimar i de ser estimats. Una obra commovedora sobre els límits de l?amistat i l?amor, i una oda al refugi que ens ofereix la imaginació.